Loomio
Sat 19 Jul 2014 5:55PM

MODEL LINGÜÍSTIC

M Mario Public Seen by 38

Crec que tard o d'hora haurem de parlar del model lingüístic. També crec que l'apartat d'ètica és el que més s'escau.

A mi m'agradaria fer-ho deixant de banda el debat sobiranista. Per aquest motiu, el que us proposo és analitzar quin model lingüístic volem per a Catalunya sigui estat sobirà o no.

A

Ana Sun 20 Jul 2014 10:35AM

A mí el model actual em sembla prou bó.

El debat sobiranista... bé, a veure. A França s'estudia en francés i a Itàlia en italià. Fins aquí, queda clar que a Catalunya s'estudia en català :D si ens independitzem, on queda el castellà? Suposo que la banda de població que provenim de fora de Catalunya tenim un sentiment de "propietat" respecte del castellà, jo, personalment, seguiré parlant en castellà a casa meva i amb els meus fills, siguem independents d'Espanya o no. Com a mare, m'agradaria que el castellà continués present a l'escola, no com a llegua extrangera tipus l'anglés, sinó com a cooficial como ho és ara.
Si en un futur, en una Catalunya independent, el govern decidís que el castellà deixi de ser llengua oficial a Catalunya, com es preservaria a l'escola l'estudi d'aquesta llengua? Doncs com a llengua estrangera, es clar.

Mentre arribem o no arribem a aquest escenari, el model ha de ser un on totes dues llengües estiguin presents. Quan jo anava a escola, era molt bilingüe, tant teniem socials en castellà un any com en català el següent, depenia molt de quin mestre impartia l'assignatura. A mi això no em va impedir de consolidar vocabularis ni res semblant, es clar que a casa meva, tot i ser de fora de Catalunya i parlar-se castellà, s'entenia el català. Ho dic per què quan el bilingüisme es fa amb l'anglès, no tothom el parla tant bé com per ajudar en la consolidació del vocabulari si cada any canvia l'idioma de l'assignatura, o bé si no canvia mai ajudar l'infant a adquirir el vocabulari de Sciences en la llengua que aquest mateix infant parla a casa.

Així doncs, en aquest tema, la meva postura és tremendament oberta, sempre i quan es garanteixi un 50% d'ensenyament en català, si això està garantit, no entraré en detalls sobre quin percentatge de l'altre 50% s'ha de fer en castellà, en anglés o en àrab si s'escau.

Llengua de comunicacions entre l'escola i la família. Ara com ara és sempre en català, al menys pel que jo he vist a les escoles on han anat els meus fills. Com que la llengua vehicular és el català, tot es fa en català. Mireu, aquí, sí que em molesta una mica, perquè quan ets nouvingut, no costa gens de canviar l'idioma i en altres institucions públiques, bé que hi ha la possibilitat de rebre els formularis en castellà. Hi ha nouvinguts que no han tingut cap problema i fins i tot diuen que amb una mica d'esforç per part seva ho entenen tot, però hi ha qui diu que ningú no ha fet el gest de canviar l'idioma i que per molt que ho intenten, no capten res de res.

En aquests casos, quan s'ha de fer una carta informativa als pares, podem fer-la en totes dues llengües i utilitzar totes dues bandes del paper (i si som dels que emviem pdfs adjunts a un email, no ocupa gaire més memòria el comunicat per tenir dues pàgines...). Això, la normativa actual, ho contempla? Ho permet? Ho prohibeix explícitament?
Quan jo era petita es feia (les meves escoles, al menys, ho feien). En quin moment ha canviat la cosa?

VP

vicent pruñonosa Wed 23 Jul 2014 1:59PM

Comparteixo la posició que ha manifestat PODEMOS sobre el debat sobiranista i crec que no és necessari obviar-lo: dret a l'autodeterminació i desig de que Catalunya continuï a Espanya amb unes condicions satisfactòries.

A nivell personal, penso que Espanya, com estat modern renaixentista, va començar sent una mena de confederació i no veig perquè no es podia tornar a intentar, això si, sense monarquies ni pretensions de dominar a cap altre poble.

Ara bé, em sembla que, per fer factible això, primer caldrà guanyar-se el dret a ser tractats com un poble autònom.

Tenint en compte això, crec que es pot defendre com fa Ana, l'actual model d'immersió lingüística. A més, qualsevol llengua infravalorada ens empobreix a tots com a pèrdua d'una font de diversitat cultural.

El tema de l'anglès té altres característiques ja que és clar que no es tracta d'un idioma en perill sinó tot el contrari.

Comprenc el desig de molts pares en relació a què els seus fills/filles estiguen ben "posicionats" de cara al mercat de treball tot i aprenent la llengua anglesa des de ben petits, però crec que seria un error greu situar-la al mateix nivell que l'autòctona o la de l'estat, federació o confederació a la que es pertany.

Algú em pot dir que som dins de la Unió Europea. Cert. Podem oferir, en conseqüència, els idiomes més demanats de tots aquells que són oficials a la UE. També es pot tenir un criteri de proximitat geogràfica i, fins i tot de nombre d'habitants d'origen estranger o parlants d'altra llengua pròpia de l'estat, per tal d'afavorir la cohesió interna.

Jo no complicaria més la qüestió:

llengua vehicular: català

llengua d'obligat coneixement: castellà

les quals s'haurien d'ampliar triant dues entre les més demanades : anglès, francès, àrab, xinés, eusquera, gallec.....

AP

Angels Prat Wed 30 Jul 2014 7:27AM

Jo afegiria l'anglès com d'obligat coneixement, també.

S

Silvia Tue 5 Aug 2014 10:56AM

@angels el problema esta en como introducirlo. Yo sin profes nativos no lo veo factible.

AP

Angels Prat Tue 5 Aug 2014 11:06AM

Sí Silvia, pero si no ponemos ese horizonte, nunca llegaremos. Habrá que planificar la formación del profesorado, por ejemplo, e ir introduciendo niveles íinimos para ejercer, como en su momento se hizo con las lenguas autonómicas, por ejemplo