Triem un nom per a presentar-nos

Jo també voto per AdC

Yo digo que Asamblea de Cambrils es la forma con la que os disteis a conocer y por la que se os conoce. Sería confundir a los que os conocen, cambiandovos de nombre.

Arribo una mica tard???
Cambrils en Comú

Retornat de terres llunyanes on he visitat un fill meu, i tots els meus néts, que ha hagut d'anar a treballar-hi per la situació econòmica que estem visquent aquí, i encara que ja no sigui membre de l'AdC, deixeu-me tornar a ser el pesat de sempre!
Des del dia que es va fer la presentació de l'AdC, ja vaig criticar el nom triat per la possible confusió amb l'Assemblea Nacional a Cambrils. Fa molt poc fins i tot un membre de Podem Cambrils escrivia, per error, ANC a discusió a Loomio sobre donar suport o no a l'AdC.
L'ANC a Cambrils demanarà compareixença de les diverses candidatures a les municipals, per preguntar sobre posicionament respecte al suport a la Independència i se'ls demanarà inclusió al seu projecte de punts relacionats amb la qüestió, punts encara no decidits del tot, però que poden ser compromisos previs a no pactar mai amb PP o C's, a donar suport a l'adhesió a l'AMI, ... Cas d'acceptar la inclusió d'aquests punts, l'ANC recomanarà el vot a les diverses candidatures que esperem que ho facin, i implícitament o explícitament, recomanarà no votar a les que no els incloguin. Per exemple CiU ho té força malament al respecte, ja que l'alcaldessa ja no va voler comprometre's, quan se li va demanar per part de l'ANC a una entrevista a la ràdio, a no tornar a pactar amb el PP.
Espero que l'AdC pugui acceptar els punts que es proposin per part de l'ANC, encara que segueixi havent qui pensi que no és oportú definir-se ara, a les municipals, sobre aquestes qüestions. Opinió que ja sabeu que jo no comparteixo en absolut.
(Quan ho he sabut, m'ha semblat lamentable el posicionament d'ICV, després del Consell Nacional de la setmana passada. Tema a parlar en algun altre lloc, però que d'alguna manera té a veure, juntament amb la cerca de suport de Podem Cambrils, amb els canvis d'actitud de l'AdC sobre la Independència)

Benvingut Albert, ja m'estranyaven els teus silencis. Espere que haja anat tot bé per terres llunyanes.
Respecte de l'AdC i el seu nom, no veig cap problema. Serè molt demagoc i et dirè que l'ANC pren el nom de l'Assemblea de Catalunya, apropiant-se el capital de lluita que aquesta va representar. És pura demagògia, que la possible confusió entre AdC i ANC!
Punt dos, em sembla molt pervés que s'intente pressionar a les forces polítiques d'aquesta manera i condicionar les regles del joc així! Sincerament ho trobe de molt baixa qualitat democràtica. Trobe que aquesta "pressió" és embrutar unes eleccions on el centre de la discusió ha de ser Cambrils. Igualment, no accepte lliçons d'independentisme de cap institució, porte militant en el valencianisme polític des dels 18 anys. I a mesura que creix aquest procés, cada dia m'allunye més. I et puc assegurar que ICV no téc res a veure. Podem parlar-ne quan vulgues, si alguna cosa m'agrada és debatre i discutir.
Respecte possibles preguntes, l'AdC sols garatirà governs d'esquerra en aquest municipi i quan parle d'esquerra em referisc a l'esquerra de la socialdemocràcia! Almenys jo opine això.
En parlem, quan vulgues!
Salut i benvingut!
Toni

El 08/03/2015, a les 22.32, "Albert Papell-Sanchez (Loomio)" va escriure:

Retornat de terres llunyanes on he visitat un fill meu, i tots els meus néts, que ha hagut d'anar a treballar-hi per la situació econòmica que estem visquent aquí, i encara que ja no sigui membre de l'AdC, deixeu-me tornar a ser el pesat de sempre!

Des del dia que es va fer la presentació de l'AdC, ja vaig criticar el nom triat per la possible confusió amb l'Assemblea Nacional a Cambrils. Fa molt poc fins i tot un membre de Podem Cambrils escrivia, per error, ANC a discusió a Loomio sobre donar suport o no a l'AdC.

L'ANC a Cambrils demanarà compareixença de les diverses candidatures a les municipals, per preguntar sobre posicionament respecte al suport a la Independència i se'ls demanarà inclusió al seu projecte de punts relacionats amb la qüestió, punts encara no decidits del tot, però que poden ser compromisos previs a no pactar mai amb PP o C’s, a donar suport a l'adhesió a l'AMI, … Cas d'acceptar la inclusió d'aquests punts, l'ANC recomanarà el vot a les diverses candidatures que esperem que ho facin, i implícitament o explícitament, recomanarà no votar a les que no els incloguin. Per exemple CiU ho té força malament al respecte, ja que l'alcaldessa ja no va voler comprometre’s, quan se li va demanar per part de l'ANC a una entrevista a la ràdio, a no tornar a pactar amb el PP.

Espero que l'AdC pugui acceptar els punts que es proposin per part de l'ANC, encara que segueixi havent qui pensi que no és oportú definir-se ara, a les municipals, sobre aquestes qüestions. Opinió que ja sabeu que jo no comparteixo en absolut.

(Quan ho he sabut, m'ha semblat lamentable el posicionament d'ICV, després del Consell Nacional de la setmana passada. Tema a parlar en algun altre lloc, però que d'alguna manera té a veure, juntament amb la cerca de suport de Podem Cambrils, amb els canvis d'actitud de l'AdC sobre la Independència)

—

Reply to this email directly or view it on www.loomio.org ( http://www.loomio.org/d/fpPWrJmx/triem-un-nom-per-a-presentar-nos?utm_campaign=thread_mailer&utm_medium=email&utm_source=new_comment#comment-551241 ).

Dejar de seguir ( http://www.loomio.org/email_actions/unfollow_discussion/68073/Ex-QN7FzyuNhy11e153D ) para detener correos electrónicos acerca de esta discusión.

Change your email preferences ( http://www.loomio.org/email_preferences?unsubscribe_token=Ex-QN7FzyuNhy11e153D&utm_campaign=thread_mailer&utm_medium=email&utm_source=new_comment ) to unsubscribe from these emails.

Bon dia,

Encara no ens coneixem personalment, Albert, però vull agrair-te la voluntat de confluència dels indignats amb l'actual govern de Cambrils.
Tot i això, no puc deixar de subscriure la resposta d'en Toni. Per no repetir-la, només hi afegiria:
Respecte al nom, que "assemblea" designa una manera de funcionar, com "partit", "sindicat", "front" o "brigada", vull dir que ningú no se'n pot apropiar. També seria incorrecte que diguéssim que "podem assolir una convergència d'iniciatives que arribin a la unió popular dels ciutadans", per exemple? Que hi hagi gent, com efectivament n'hi ha, que confongui diferents "assemblees", forma part de la nostra escassa cultura política, però no podem renunciar a una denominació que esmenta el nucli de la nostra proposta.

Respecte a les "promeses negatives" de pacte, crec que és una bona ocasió justament per a recordar quina és la proposta central de l'AdC: el govern participatiu. Això vol dir que no prometem que "farem això o allò", sinó que el que prometem és que portarem als ciutadans al consistori, i seran ells qui prendran les decisions. I si els ciutadans comencen a votar propostes de dreta? Potser sóc un il•lús, però sóc del parer que la dreta es nodreix de la passivitat del poble, i que ciutadans que es prenen la molèstia d'implicar-se al govern del seu poble sense poder esperar cap benefici personal a canvi, que inverteixen part del seu temps en informar-se, escoltar els altres i arribar a un consens, no faran tot això per destruir el que queda d'estructura pública al municipi, sinó més aviat per fer-la créixer amb il•lusió. Reprenent una broma que no sempre agrada tothom, si avui el PP o CiU es tornen assemblearis, i comencen a sotmetre, per exemple, les modificacions del POUM, la política d'endeutament, la política educativa municipal, etc., a debat i consens de l'assemblea de veïns que hi vulguin participar, doncs ens haurem de seure a parlar amb ells. De la mateixa manera, si s'ha de recolzar o no la independència de Catalunya, és una qüestió a debatre i decidir en assemblea.
El que vull dir, en síntesi, és que no ens diem "Assemblea" perquè internament funcionem com a tal, sinó perquè el que volem és que la ciutat funcioni així, és a dir: el govern municipal, les escoles, les entitats... I no podem avançar quina serà la posició de l'Assemblea respecte a tots els punts en el moment en que se n'hagi de prendre una decisió. Dit això, naturalment, l'AdC no espera a les eleccions a començar a funcionar, de manera que ja és un espai de debat obert a tothom, i ja es comencen a dur a terme reflexions comuns en relació als problemes més greus de la ciutat que, naturalment, comencen a generar una sèrie de postures de consens. Per exemple, la setmana passada considero que la xerrada sobre política municipal d'habitatge ens va donar molts elements sobre els que fonamentar unes propostes, encara per concretar, però que seran segurament les que l'AdC voldrà defensar des del govern municipal, si hi arriba, o des de l'oposició, si no. Però l'important és que no hi arribarà (al govern o a l'oposició) amb un programa tancat, perquè l'assemblea seguirà funcionant com a tal. Si no ho pot fer al mateix saló de plens, ho farà al local que li cedeixi l'ajuntament, o al bar, o a la plaça, però la seva raó de ser és seguir funcionant.

Respecte al debat de la independència, i ara ja a títol personal, voldria fer notar que a Catalunya no s'ha sabut separar la qüestió de la independència de la qüestió nacional. No són el mateix, i si hi ha una cosa que sorprèn a qualsevol observador que s'ho miri amb perspectiva històrica, és que aquí, i només aquí, que jo sàpiga, s'arriben a associar conceptes antagònics com són "esquerra" i "nacional". L'essència de l'esquerra és l'internacionalisme. El "poble" de l'esquerra no accepta cap adjectiu. La "nació" és un arma de guerra inventada per Napoleó al servei del seu projecte de neofeudalisme il•lustrat. Potser en el seu moment va acomplir un paper, però aquí mateix, al 1931, vam tenir un projecte molt més avançat, i no es tracta d'una reivindicació provocativa de la Constitució del 31 perquè fos espanyola, sinó perquè veritablement era, i encara és, el text més avançat que ha conegut mai Europa, i va ser aquest el motiu, més que els anarquistes o el PCE, llavors testimonial, de que Europa girés l'esquena Azaña quan la rebel•lió militar. Llegiu-la i descobrireu una constitució municipalista, que articula el territori des de sota. La meva idea és aquesta: l'única "independència" que es pot recolzar des de l'esquerra és la de la mancomunitat de municipis (Constitució del 31), no la de les fronteres històriques ni culturals (Constitució del 78, preàmbul de l'Estatut del 2006). La que no obliga ningú però convida a tothom. La que parla de "ciutadans" (que no s’apropiïn de la paraula!), o del "poble" però sense adjectiu.
Això, és clar, és el meu punt de vista, i l'aporto com a element de debat. El que sí és veritat és que crec que l'assemblearisme no és compatible amb la constitució d'un estat "des de dalt", i si justament defenso un independentisme municipalista, és perquè sí el considero un tema municipal. Però si hem d'entrar en el debat sobre la independència ho hem de fer amb profunditat i no amb urgència d'unes eleccions al govern d'un municipi que, justament, ha de treballar per tornar a ser-ho i recuperar les competències que l'hi han estat preses.

Henrik, plenament d'acord amb la reivindicació de la constitució de 1931. Fonamental per a entendre la construcciómde ciutadania i de virtud cívica. Una constitució que beu de fonts diverses, Constiticionalisme soviètic i constitució de la República de Weimar, per a esdevenir, com dius, el text més avancant del constitucionalisme espanyol, molt més "progressista" que la de 1978.
Respecte del concepte nació, simplement puntualitzar el seu mecanisme de privatització per l burgesia durant el s. XIX i com davant la sobirania nacional, dels Estats liberals-burgesos,mles lluites socials estan per la configuració de la sobirani popular. El mateix qua alguns, modestament, continuem reivindicant.
Salut!
Toni

El 09/03/2015, a les 10:41, Henrik (Loomio) va escriure:

Bon dia,

Encara no ens coneixem personalment, Albert, però vull agrair-te la voluntat de confluència dels indignats amb l'actual govern de Cambrils..

Tot i això, no puc deixar de subscriure la resposta d'en Toni. Per no repetir-la, només hi afegiria:

Respecte al nom, que “assemblea” designa una manera de funcionar, com “partit”, “sindicat”, “front” o “brigada”, vull dir que ningú no se'n pot apropiar. També seria incorrecte que diguéssim que “podem assolir una convergència d'iniciatives que arribin a la unió popular dels ciutadans”, per exemple? Que hi hagi gent, com efectivament n'hi ha, que confongui diferents “assemblees”, forma part de la nostra escassa cultura política, però no podem renunciar a una denominació que esmenta el nucli de la nostra proposta.

Respecte a les “promeses negatives” de pacte, crec que és una bona ocasió justament per a recordar quina és la proposta central de l'AdC: el govern participatiu. Això vol dir que no prometem que “farem això o allò”, sinó que el que prometem és que portarem als ciutadans al consistori, i seran ells qui prendran les decisions. I si els ciutadans comencen a votar propostes de dreta? Potser sóc un il•lús, però sóc del parer que la dreta es nodreix de la passivitat del poble, i que ciutadans que es prenen la molèstia d'implicar-se al govern del seu poble sense poder esperar cap benefici personal a canvi, que inverteixen part del seu temps en informar-se, escoltar els altres i arribar a un consens, no faran tot això per destruir el que queda d'estructura pública al municipi, sinó més aviat per fer-la créixer amb il•lusió. Reprenent una broma que no sempre agrada tothom, si avui el PP o CiU es tornen assemblearis, i comencen a sotmetre, per exemple, les modificacions del POUM, la política d'endeutament, la política educativa municipal, etc., a debat i consens de l'assemblea de veïns que hi vulguin participar, doncs ens haurem de seure a parlar amb ells. De la mateixa manera, si s'ha de recolzar o no la independència de Catalunya, és una qüestió a debatre i decidir en assemblea.

El que vull dir, en síntesi, és que no ens diem “Assemblea” perquè internament funcionem com a tal, sinó perquè el que volem és que la ciutat funcioni així, és a dir: el govern municipal, les escoles, les entitats… I no podem avançar quina serà la posició de l'Assemblea respecte a tots els punts en el moment en que se n'hagi de prendre una decisió. Dit això, naturalment, l'AdC no espera a les eleccions a començar a funcionar, de manera que ja és un espai de debat obert a tothom, i ja es comencen a dur a terme reflexions comuns en relació als problemes més greus de la ciutat que, naturalment, comencen a generar una sèrie de postures de consens. Per exemple, la setmana passada considero que la xerrada sobre política municipal d'habitatge ens va donar molts elements sobre els que fonamentar unes propostes, encara per concretar, però que seran segurament les que l'AdC voldrà defensar des del govern municipal, si hi arriba, o des de l'oposició, si no. Però l'important és que no hi arribarà (al govern o a l'oposició) amb un programa tancat, perquè l'assemblea seguirà funcionant com a tal. Si no ho pot fer al mateix saló de plens, ho farà al local que li cedeixi l'ajuntament, o al bar, o a la plaça, però la seva raó de ser és seguir funcionant.

Respecte al debat de la independència, i ara ja a títol personal, voldria fer notar que a Catalunya no s'ha sabut separar la qüestió de la independència de la qüestió nacional. No són el mateix, i si hi ha una cosa que sorprèn a qualsevol observador que s'ho miri amb perspectiva històrica, és que aquí, i només aquí, que jo sàpiga, s'arriben a associar conceptes antagònics com són “esquerra” i “nacional”. L'essència de l'esquerra és l'internacionalisme. El “poble” de l'esquerra no accepta cap adjectiu. La “nació” és un arma de guerra inventada per Napoleó al servei del seu projecte de neofeudalisme il•lustrat. Potser en el seu moment va acomplir un paper, però aquí mateix, al 1931, vam tenir un projecte molt més avançat, i no es tracta d'una reivindicació provocativa de la Constitució del 31 perquè fos espanyola, sinó perquè veritablement era, i encara és, el text més avançat que ha conegut mai Europa, i va ser aquest el motiu, més que els anarquistes o el PCE, llavors testimonial, de que Europa girés l'esquena Azaña quan la rebel•lió militar. Llegiu-la i descobrireu una constitució municipalista, que articula el territori des de sota. La meva idea és aquesta: l'única “independència” que es pot recolzar des de l'esquerra és la de la mancomunitat de municipis (Constitució del 31), no la de les fronteres històriques ni culturals (Constitució del 78, preàmbul de l'Estatut del 2006). La que no obliga ningú però convida a tothom. La que parla de “ciutadans” (que no s’apropiïn de la paraula!), o del “poble” però sense adjectiu.

Això, és clar, és el meu punt de vista, i l'aporto com a element de debat. El que sí és veritat és que crec que l'assemblearisme no és compatible amb la constitució d'un estat “des de dalt”, i si justament defenso un independentisme municipalista, és perquè sí el considero un tema municipal. Però si hem d'entrar en el debat sobre la independència ho hem de fer amb profunditat i no amb urgència d'unes eleccions al govern d'un municipi que, justament, ha de treballar per tornar a ser-ho i recuperar les competències que l'hi han estat preses.

—

Reply to this email directly or view it on www.loomio.org ( http://www.loomio.org/d/fpPWrJmx/triem-un-nom-per-a-presentar-nos?utm_campaign=thread_mailer&utm_medium=email&utm_source=new_comment#comment-551894 ).

Unfollow ( http://www.loomio.org/email_actions/unfollow_discussion/68073/Ex-QN7FzyuNhy11e153D ) to stop emails about this discussion.

Change your email preferences ( http://www.loomio.org/email_preferences?unsubscribe_token=Ex-QN7FzyuNhy11e153D&utm_campaign=thread_mailer&utm_medium=email&utm_source=new_comment ) to unsubscribe from these emails.