Loomio

origenes

S Sacko Public Seen by 376

Breve historia desde el franquismo hasta aquí.

MSG

Muriel Sánchez Guy Tue 12 Dec 2017 9:39PM

La colgarás?

MGR

Montse Garcia Rigau Sun 17 Dec 2017 10:17AM

noi! lo anuncias y nos dejas con la intriga!

S

Sacko Wed 31 Jan 2018 6:07PM

Línies polítiques de la plataforma
Els membres que formen aquesta plataforma assembleària, es defineixen com erev@s d’aquell moviment que va conquistar les places de moltes ciutats, arreu tant del territori, internacional, espanyol, com el català (Els indignats del 15M). El crit de “No ens representen” és ben viu, si bé dins de l’àmbit internacional aplaudim la recent sentència a Argentina que condemna a cadena perpètua els responsables del vol de la mort i que fa justícia desprès de la dictadura de Videla; així com celebrem un altre càstig exemplar dictar per la justícia que encara és més a prop nostre si cal, com és la del servi Mladic condemnat pel genocidi de Srebrenica, pel Tribunal Internacional de l’Haia que desprès d’un judici que ha durat 24 anys, dictaminà un càstig exemplar cap als responsables dels crims a l’antiga Iugoslàvia. Dues decisions importants que marquen una transcendència a la història de la humanitat, els governants de qualsevol lloc del món que pretenguin governar els seus països, mitjançant el terror imposat cap a la societat civil per l’Estat, amb pràctiques de tortura exercida cap als seus opositors, o amb la vulneració de la Declaració Universal dels Drets Humans; han de saber que tard o d’hora el pes de la Llei caurà sobre ells i un Tribunal Internacional, els jutjarà tard o d’hora.
Malauradament no és el cas del nostre país, caldrà acabar amb els hereus de la dictadura de Franco per poder passar la pàgina de la història d’Espanya que fa molts anys hauríem d’haver deixat enrere. Si bé és cert que a la dècada dels 70, el règim feixista estava tocat de mort, gràcies a la unió de les esquerres amb un únic objectiu, la caiguda del franquisme, (la por de quasi 40 anys de l’època més negra a casa nostra, es veia tocar a la seva fi) cada acció política o vaga al món del treball anava guanyant adeptes i les mobilitzacions, dia a dia eren més populars, també és cert que els últims anys de la dictadura van ésser massa virulents i sagnants; víctimes d’aquest recruiment on el dictador va morir al llit i molt abans va deixar lligada la successió del règim que ens governaria a la seva mort.
L’acabament del franquisme havia de portar-nos a constituir la mesa democràtica de tots el partits i d’allà convocar unes eleccions democràtiques que ens hauria de dur cap a la República Democràtica, però enlloc d’aquest panorama ens van imposar una monarquia, els dos dies de la mort de Franco Juan Carles I és coronat Rei d’Espanya, durant aquest període el país viurà grans protestes socials, alhora que les forces de ultradreta intentaven que res canviés, el govern que presidia en aquell moment Arias Navarro reprimia durament les protestes produint fins a 60 morts abans de les primeres eleccions democràtiques (15J 1977), el 10 de febrer, el PSOE era legalitzat, poc més tard, a primers d’abril era legalitzat el PCE, els dos partits que més tard trairien a les esquerres, redactant la Constitució del 78 que acabava amb la possibilitat de trencar amb el règim monàrquic.
A Catalunya les forces d’esquerres durant l’època de transició també va tindre episodis importants, les manifestacions de l’1 i 8 de febrer de 1976, on més de 100.000 manifestants reclamaven l’Amnistia dels més 500 presos polítics que restaven a les presons espanyoles, el lema de les marxes era Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, es van celebrar sense autorització i van ser durament reprimides; durant la resta de l’any fins arribar a la celebració de l’11 de Setembre, cal destacar dos fets més les marxes de la llibertat per tot el país i la presència pacífica de Lluís Maria Xirinacs davant de la presó la Model a Barcelona, reclamant l’alliberament dels presos polítics; arribem a l’11 de setembre de 1976, on convocats per l’Assemblea de Catalunya és van concentrat més de 100.000 persones a Sant Boi del Llobregat.
La Constitució espanyola és el marc jurídic que permetrà la elaboració de l’Estatut Català que s’aprovaria el 18 de setembre de 1979, convertint-se en Llei Orgànica que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia que serà vigent fins el 2006, en que el tripartit del Pacte del Tinell, compost per ERC, PSC i ICV-EUiA amb la presidència de Pasqual Maragall, es promou la reforma de l’Estatut, mentre a Espanya José Luís Rodríguez Zapatero del PSOE guanyava les Eleccions Generals, gràcies els vots de Catalunya, on van trair una vegada més a qui els havia fet costat, encara avui es recorda “Aprovaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”, quan va arribar a les Corts com va dir Alfonso Guerra después de modificar-lo “Le pasaron el cepillo como hace un buen carpintero para pulirlo”, amb els socialistes Catalunya sempre surt perdent.
Desprès d’un pelegrinatge de polítiques d’alternança entre el PP i el PSOE on la corrupció ha estat com alguna cosa normal, fet que la política s’allunya més de les classes socials d’aquest país, les portes giratòries es converteix en habitual, mentre el 99% de la població d’aquest país, veu com decisions com la de l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea i l’aplicació de l’Euro com a moneda única, els va empobrint cada dia més, mentre 1% per cent de la població s’enriqueix a causa d’aquestes polítiques regressives neoliberals.
El 22 de maig de 2011, tornaven haver Eleccions Generals, però res tornaria a ser igual estava a punt de néixer una de les revoltes més significatives del nostre país. La manifestació convocada el 15 de maig de 2011 contra la crisis i la corrupció, va ésser determinant perquè es convertís amb l’anomenat Moviment 15M, 40 persones van decidir desprès d’aquella manifestació acampar a la Porta del Sol a Madrid i ja no marxarien fins el 12 de juny. Cada dia venien persones de totes les edats a instal•lar-se, el 20 i 21 de maig va ésser el dia de major intensitat dins del moviment al crit de que no ens representen i mans blanques alçades, mentre que per les xarxes socials corria el #no votar els partits grans.
El 15M ens va ensenyar que podíem fer les coses d’un altre manera i d’aquí sortirien innumerable grups i plataformes com la PAH, Auditoria de la deute i inspirar nous projectes, un d’aquest donarà peu a la creació per part de la monja Teresa Forcades i l'activista i defensors dels drets humans Arcadi Oliveres, Procés Constituent on s'establien 10 punts bàsics d'urgència:
Expropiació de la banca privada, defensa d'una banca pública i ètica, fre a l'especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.
Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.
L'11 de març del 2014 neix Podemos, el partit que recollia en aquell moment tot el que fins ara he exposat, i es presentava amb un discurs clar cap al trencament del règim de 78 i parlava contra la casta que havia permés que moltes families estiguessin en risc de pobressa i que estaven aquí per guanyar i canviar el país. Un discurs que va contagiar a milions de persones i que a mesura que ha passat el temps s'ha anat diluint. Ara ja no volen trencar el règim hereu del franquisme, sinó ho han canviat per una reforma de la constitució, la monarquia hereva d'aquella dictadura, ja no és un enèmic de Podemos; Pablo deia que anavem a aconquerir els cels, però l'ascensor s'ha quedat a la primera planta amb el cartell de no funciona.
És hora de crear el que ens ha portat fins aquí, posant el millor del que hem tingut i llençant a la brossa el que no serveix, són mols els documents en els quals hem participar a el·laborar, per això sigui el que sigui el que fem ens han de servir per formar l'eina que ens mereixem.

S

Sacko Wed 31 Jan 2018 6:12PM

Aquestes són les meves reflexions que com no pot ésser d'un altre manera està sotmès al que entre tot@s decidim.