Loomio
Mon 29 Jun 2015

Dinàmiques de grup

D
Dvdgmz Public Seen by 177

Tenim al wiki un espai per compartir propostes de dinàmiques de grup
http://www.inspirasecundaria.org/wiki/index.php/InspiraDoc/Din%C3%A0miques_de_grup
I aquest espai d'aquí és per debatre sobre elles però sobretot per contrastar experiències quan les hem dut a terme.

D

Dvdgmz Mon 29 Jun 2015

Un dubte sobre la segona dinàmica que vam fer a la Jornada. En cas de dur-la a un institut, creieu que algú podria "agredir" a la persona que es posa al mig del cercle? Caldria posar una norma sobre això o ens arrisquem confiant en que no passarà?

RS

Rafel Seguí Tue 30 Jun 2015

Jo la penso portar a terme l'any que ve, ja que em va agradar i complementa molt bé una altra que ja faig.
I sí, la primera cosa que vaig pensar és que posaria un parell de normes: remarcar que el "cuidador" cuida de veritat i que els estímuls han de ser agradables (i mai agressius). Segons per a quin grup d'alumnes no cal. Però, si no els coneixes gaire, no està de més dir-ho. I, a vegades, és imprescindible dir-li a a algú en concret que vagi en compte i sigui més carinyós. També és una bona manera de conèixer-los.

AL

arantza lacasa Tue 30 Jun 2015

eo! No trobo les dinàmiques de grup enlloc!!!

D

Dvdgmz Tue 30 Jun 2015

@arantzalacasa tenim aquest lloc per documentar dinàmiques de grup:
http://www.inspirasecundaria.org/wiki/index.php/InspiraDoc/Din%C3%A0miques_de_grup
Però de moment no n'hi ha cap explicada.
Una de les que vam fer és formar cercles de 7 persones i que cada una ha de passar pel centre i estar receptiva, les altres li han de fer alguna cosa, el que vulguin, però de pocs segons

D

Dvdgmz Tue 30 Jun 2015

Crec que la dinàmica que va proposar en Jordi difícilment es torna "agressiva" perquè el context sol aportar confiança i perquè quan algú espera quelcom dels altres els altres acostumen a respondre positivament a la reciptivitat.
Però m'ha fet pensar en "Ritme 0" de M.Abramovic de 1974 en que el públic va anar tornant-se agressiu progressivament. I quelcom semblant passava amb Epizoo de Marcel·lí Antúnez, però són casos extrems potser, d'exposició d'una sola persona, amb cert context de "experiment" i amb un públic que potser no se sent part d'un "grup" ni inclou el performer en la seva comunitat, o que inconscientment considera que aquest està buscant els límits. No són dinàmiques de grup, però fan pensar en l'actuació de les persones.