Model a Secundaria

Silvia,

Yo ya he dicho muchas veces que con este método, por lo que he podido observar en los resultados de un colegio, no da ni buenos resultados académicos ni buenos resultados a nivel de hábitos escolares.
Hay algunas preguntas que no se me han contestado respecto al método: ¿se ha aplicado en otros países? Si así es, ¿cuáles?, ¿Qué resultados se han obtenido?. Respecto al vídeo explicativo del Youtube también he hecho unas cuantas preguntas más que no se me han contestado: te remito al escrito que he hecho un poquito más arriba en esta línea de debate.

En la reunión de Barcelona ya quedó clara mi propuesta de sistema educativo: se trataría de adaptar el sistema alemán o el holandés (son bastante parecidos) a nuestro país. Ahora bien, si creéis, tal como se me dijo en la reunión, que segregan a los alumnos, ya no hace falta que vaya más allá en las explicaciones. Es una cuestión de concepto: ¿qué significa segregar? Para mi en secundaria se deben separar los alumnos según sus capacidades i necesidades. Pero esta separación debe ser permeable, es decir, si un alumno demuestra que puede acceder a un nivel superior, se tiene que poder hacer y si es al revés, también. En esto se basan el sistema holandés y el alemán y, según tengo entendido, obtienen mejores resultados que el sistema actual donde se pone a todos los alumnos en el mismo 'saco' perjudicando claramente tanto a los que no pueden seguir como a los que podrían dar más de sí.

Y vuelvo a repetir: creo que el número de personas que hay en estos debates es demasiado pequeño como para hacer una propuesta firme de sistema educativo que represente a Cataluña. Por ello, como he dicho antes, se debería cambiar el nombre a este círculo y llamarlo, por ejemplo, círculo de Educación por Proyectos ya que no es representativo de lo que se piensa globalmente en Cataluña.

Salvador,

Efectivament, aquest es un mètode que s’ha de presentar com una alternativa al sistema actual, i que ha de ser votada por tothom.

Realment tinc molta pena en el meu cor perquè tinc la certesa que no ho estem fent gens bé en educació; i al mateix temps se que aquesta manera de fer, fa que els nens siguin molt més feliços i aprenen molt millor. Ho se perquè ho he viscut, com a pare i com a professor.

Es clar, no puc convèncer a ningú que no es pregunti: “Estic equivocat?” Només et diré el que va dir Einstein: “si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”. A més et recomano que miris els dos enllaços que adjunto a continuació; Ken Robinson i Claudio Naranjo:

https://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

http://www.elciudadano.cl/2014/04/07/103877/la-educacion-que-tenemos-roba-a-los-jovenes-la-conciencia-el-tiempo-y-la-vida/

Responen a les teves preguntes:

La ràtio es de 20 alumnes per classe en aquests instituts. L’administració dona professors amb ràtios de 30 alumnes per classe, però aquests instituts eliminen les reduccions horàries dels departaments (no hi ha departaments) i les reduccions horàries de direcció (el director fa 15 hores de classe). Es a dir, com que l’administració no ajuda, doncs els professors fan un sobre-esforç per baixar la ràtio a classe. Es evident que una proposta política seria dotar als centres de més professors. De fet, España es gasta el 4% del PIB en educació, mentre que la mitjana dels països de la Unió Europea es del 6%.

Els països que posen l’educació al centre de la seva política, com Finlandia, són països que tenen el futur de les següents generacions garantitzat.

El percentatge d’alumnes de classes socials desfavorides es el que toca per zona. Això per si mateix no es un problema; el problema es la presència d’alumnes que rebenten la classe; i no tenen perquè ser de famílies desfavorides. Això ho tindràs a tot arreu, facis la metodologia que facis. Ho se perquè treballo en el INS Badia del Vallès, la població amb més atur i més pobre de Catalunya.

L’avaluació. Hi ha moltes escoles de primària que avaluen a través d’un informe; i no passa res. Un sistema fracassa quan les persones que el fan funcionar no hi creuen. Però si agrupes un conjunt de professors que creuen en aquest sistema, acaba apareixent una escola lliure com el Martinet de Ripollet, que funciona molt semblant a com he explicat. Ho se perquè porto la meva filla a aquesta escola. Els nens son feliços! Tenen ganes d’anar a l’escola! Es deprimeixen quan arriba vacances! Fins i tot, la meva filla va robar la feina que estava fent per poder-la continuar a casa durant el cap de setmana; es a dir, va robar els deures!

Preguntes: “En el món laboral, funciona d’aquesta manera? L’empresari i el treballador parlen i dialoguen sobre com han de ser les coses a l’empresa? Quantes empreses fan això?”

El meu pare es empresari; jo vaig muntar la meva pròpia empresa d’informàtica (que encara existeix) i he conegut moltes empreses; he estat empresari i he estat treballador. Un empresari agraeix quan un treballador aporta idees de millora; quan es creatiu a l’hora de resoldre problemes. I tant!, que parlen empresari i treballador! Perquè els dos estan a dins del mateix vaixell; i als dos els interessa que vagi bé!

De totes maneres, si creus que hi ha empreses dictatorials, la millor manera que segueixin existint es seguir educant els nostres fills com esclaus del sistema.

Salvador, què podria fer per mostrar el que jo he vist? Puc convidar-te a fer una visita per el Martinet de Ripollet? O per Parets II? On vius?

Saps quan tens una visió clara com l’aigua? Doncs això em passa a mi amb aquest tema! No tinc cap dubte!

@salvador , està bé experimentar abans de generalitzar-ho a la totalitat del sistema. Ningú diu que s'hagi d'implantar ja, jo recordo els instituts "experimentals" abans d'implantar la LOGSE.

I és l'estat qui ha de liderar la innovació pedagògica, igual com ha de fer-ho en molts aspectes de I+D en biologia, medicina o l'espai.

Aquesta proposta és per innovar i avançar, i bona part del camí ja l'han recorregut, tot i que potser calgui encara experimentar-ho més abans de generalitzar-ho.

Vota si t'agrada o no la proposta, i dóna arguments metodològcs, com t'han demanat.

Entenc que plaza podemos és per debatre, no per implantar. No veig problema a portar aquest document sobre educació basada en projectes a debat. Som-hi!

@vicentprunonosa a la "proposta política" d'aquest document (punt 2) sí apareix la no-obligatorietat de la ESO. Jo ho canviaria.

Ah, Enric,et refereixes al document de Toni que encapçala aquest fil. Ara ho entenc!. De totes maneres el que se sotmet a votació és el que posa "PROPUESTA PARA SER VOTADA..." i, en ell, no s'esmenta res de la no obligatorietat de l'ESO, perquè vaig pensar que era una qüestió que requeriria més aprofundiment i debat .

En general, les obligacions limiten les llibertats de les persones. Però si hi ha més gent que pensa com l’Enric, que l’ESO ha de ser obligatòria, es pot canviar aquest punt.

Però en aquest cas, hi ha un punt que necessito que quedi resolt: Una família que vol educar el seu fill a casa, ha de poder-ho fer legalment! Això fa que ha d’haver un control per diferenciar qui ho fa realment i qui no, i no se quina mena de control pot ser aquest.

Per això és molt més fàcil fer que l’educació sigui una decisió de la família, i no pas una obligació per llei.

@tonisoler , definitivament s'ha de poder fer escola a casa, però això requereix una regulació, que de fet ja existeix (conec algun cas). Segur que cal que es revisi i amplii, però no em sembla que la millor manera sigui retirar la obligatorietat, ja que posaria en perill el dret de l'infant a l'educació en molts casos (families desestructurades, obligació dels pares a treballar als nens, a les nenes a casa, etc)

En qualsevol cas, la regulació i normalització de l'escola a casa el veig un tema a part.

Toni, gràcies per donar resposta a algunes de les meves qüestions plantejades. No obstant, saps si aquesta metodologia s'està aplicant en altres països? Si és així, en quins països i quins resultats s'han obtingut? És important conèixer aquesta dada per tal de saber a quins riscos ens exposem en el cas que s'acabés aplicant aquest tipus de metodologia. Que no passi com amb l'ESO, que ens van dir que aniria molt bé i ha acabat sent un fracàs. El que jo no faré és votar una metodologia en la que desconec els seus detalls de funcionament i que, a més, tinc indicis que a la zona on treballo no acaba de funcionar prou bé en una escola. Necessito tenir arguments i, per tant, conèixer els detalls de funcionament d'aquesta metodologia per tal de poder votar-la, tant sigui a favor com en contra. Per qüestions ètiques i professionals no puc votar una metodologia de treball emparant-me en si crec o no en ella. No considero que els actes de fe siguin adients en aquest cas si es volen fer les coses seriosament. Per la teva informació, jo sóc de Reus i no tinc cap inconvenient en venir a veure el funcionament dels centres que em comentes. Hauria de ser a començament de curs, no?

Jo tinc la mateixa pena que tu ja que també penso que no s'estan fent bé les coses. Per tant, estic completament d'acord amb Einstein. En això crec que tots hi estem d'acord. El que no m'ha agradat gaire és el procediment que s'ha seguit en aquest cercle per fer les coses. Es va fer una reunió a Barcelona on van quedar clars els trets de partida a partir dels quals es passaria a generar una proposta de sistema educatiu. Sembla ser que només hi ha una metodologia que respecti aquests trets de partida!!! Jo te'n podria dir unes quantes més però sembla ser que no interessen. Torno a dir el que ja vaig dir en aquella reunió: quan parlo d'aquests temes al meu institut, el 95% dels professors estem d'acord en unes determinades idees. En canvi, quan trasllado aquestes idees a aquest cercle d'educació, ningú hi està d'acord. Alguna cosa no quadra, no creus?

Salvador, tenim un punt de partida molt bo: Els dos estem d’acord en que no s’estan fent bé les coses, i que cal fer-les d’una manera diferent.

El mètode que exposo s’assembla molt al que fan servir a Finlàndia; que dediquen un 7% del seu PIB en educació; els filtres per ser professor son molt forts i un professor té tant de prestigi com un metge; tenen ràtios reduïdes, els nens aprenen al seu ritme; treballen per projectes i al final els resultats son brutals.

Dic que s’assembla molt perquè no es exactament igual. El que jo proposo es nou, es un pas més al que ja fa Finlàndia. Que no ho hagi fet ningú abans, es un privilegi, no s’ha de tenir por a innovar. Els resultats no poden ser pitjors dels que tenim ara.

Dius: “Van dir que la ESO aniria molt bé i va ser un fracàs”. Abans d’implantar la ESO, la van provar en un conjunt d’escoles. Aquest experiment li van dir CES. Ho se perquè mentre els meus amics feien BUP i COU, jo feia CES. Jo vaig ser “un conillet d’índies”. Però el grup de professors era tant bo, que l’experiment no podia sortir malament.

Què et vull dir amb això? Que tot depèn de si l’equip de professors s’ho creuen o no. Això ja ha passat! Un conjunt reduït de professors decideixen arrancar un institut nou que funcioni per projectes. El primer any va tot perfecte. El segon any, l’administració assigna un conjunt de professors a l’atzar; alguns d’ells no creuen amb aquesta manera de fer i comencen els problemes. El tercer any venen un altre grup de professors a l’atzar, i al final el claustre queda dividit.

Es clar! Com que nosaltres hem rebut una educació unidireccional, molt dirigida, ens costa fer el canvi de chip. Aixpo fa que hi hagi pocs professors que defensen ABP, i es probable que si agafes un grup de professors a l'atzar, la majoria no creguin en l'ABP.

Segurament es això el que deu haver passat a l’institut de Reus que coneixes. Per cert, quin es? La meva germana viu a Reus i li puc preguntar si en sap alguna cosa mes ...

El que sí que estic segur es que els alumnes prefereixen aprendre a través de la pràctica realitzant projectes que han escollit ells. Són més feliços i els coneixements que adquireixen son més sòlids. Si tens curiositat per aprendre una cosa i la descobreixes tu mateix, allò se’t queda tota la vida. En canvi, si t’ho expliquen, te’n oblides! El pitjor es quan t’expliquen una cosa que no t’interessa. Això és el que estem fent ara amb els alumnes.

De totes formes, no es una metodologia que s’ha d’imposar. Si els professors d’un institut no se la creuen, serà un fracàs. Crec que es bo que cada escola apliqui aquella metodologia que creu millor. Les lleis ho han de permetre. Per tant, es bo que les famílies puguin escollir aquell projecte educatiu que creuen que es millor per als seus fills. Per tant, nova proposta! Modificar el sistema de punts per accedir a un institut. Si el institut que vols per als teus fills està lluny, no pot ser que tinguis zero punts! El sistema de puntuació hauria de tenir en compte que vinguis d’una escola amb un projecte educatiu semblant.

Un altre punt important!, crec que l’educació s’hauria de descentralitzar perquè les necessitats d’una escola rural no son les mateixes que les d’una escola de ciutat. Crec que el 70% del currículum ho hauria de determinar cada escola. No com ara! Que tot ho volen controlar des de Madrid!

Bé, ja parlarem! Aquest tema m’apassiona i m’enrollo massa! Per suposat que al Setembre estaré encantat d’ensenyar-te com treballen a l’escola el Martinet de Ripollet. Alucinaràs!

PD. Jo no hi era a la reunió que es va fer a Barcelona. He conegut aquest cercle més tard, gràcies a la Silvia.

He après una cosa important d’aquesta conversa:

La comunitat educativa està dividida sobre quina metodologia es la millor. Voler que aquests professors treballin junts, es com voler unir l’aigua i l’oli.
Potser caldria modificar la llei per què cada institut apliqui el mètode que millor li convingui; i quan els professors escollen destinació, que posin al costat en quin mètode s’hi senten més còmodes. D’aquesta manera, evitaríem el problema dels claustres dividits, i les famílies podrien escollir instituts segons el seu projecte educatiu, amb més garanties de funcionament intern!